quan la nau es converteix en un problema
Durant anys, moltes empreses han vist la nau industrial com un “cost necessari”: quatre parets, una coberta i poca cosa més. El resultat és conegut:
- ampliacions improvisades,
- fluxos de treball trencats,
- costos logístics disparats,
- i projectes d’automatització que no es poden executar per falta d’espai o d’alçada.
En aquesta edició de Vanguardia industrial no parlarem de tendències, sinó d’errors reals que continuem veient en naus i magatzems. Errors que costen diners, temps i oportunitats.
La bona notícia: tots es poden evitar si enginyeria, logística i visió de negoci s’asseuen a la mateixa taula des del primer dia.
Error 1 – Nau massa petita, creixement ofegat
Moltes empreses projecten la nau pensant només en la realitat actual. El problema arriba quan:
- augmenten les comandes,
- entren noves línies de producte,
- s’incorpora nova maquinària,
- o cal separar processos per qualitat, seguretat o normativa.
Símptomes típics:
- passadissos plens de material “provisional” que es torna permanent,
- ampliacions desordenades en forma de naus annexes sense criteri global,
- recorreguts impossibles per anar d’un procés a un altre.
Impacte en el negoci:
- més temps de moviment per unitat produïda,
- increment dels costos de manipulació i transport intern,
- impossibilitat d’assumir noves oportunitats per falta d’espai.
Com s’hauria d’haver fet:
- dimensionar la nau pensant en escenaris de creixement a 5–10 anys, no només en l’avui,
- treballar amb mòduls escalables (espais que es puguin connectar i ampliar amb sentit),
- preveure reserves d’espai per a noves línies, magatzems automàtics o canvis de procés.
Error 2 – Dissenyar l’edifici sense pensar en la logística interna
Encara es projecten naus “boniques” sobre plànol… però poc funcionals pel que fa als fluxos. És un dels errors més cars i més freqüents.
Símptomes típics:
- molls de càrrega mal situats respecte del magatzem,
- zones de recepció lluny de qualitat o de producció,
- passadissos estrets que obliguen carretons i persones a maniobrar constantment,
- encreuaments perillosos amb trànsit barrejat de vianants i carretons.
Impacte en el negoci:
- temps morts continus en moviments interns,
- increment del risc d’accidents laborals,
- errors en picking, preparació de comandes i traçabilitat,
- sensació de caos operatiu en hores punta.
Com s’hauria d’haver fet:
- dissenyar el layout a partir dels fluxos reals de material, no de la geometria de la parcel·la,
- treballar des de l’inici amb mapes de fluxos, recorreguts i punts de congestió,
- definir amplades, radis de gir i zones de seguretat segons la maquinària i els mitjans de moviment,
- integrar en el projecte arquitectònic la visió logística, no com un afegit posterior.
Error 3 – Infraestructures energètiques i tèrmiques improvisades
Un altre clàssic: la nau es construeix “bàsica” i la climatització, la ventilació i les solucions energètiques s’hi afegeixen després, peça a peça i sense visió global.
Símptomes típics:
- zones de treball massa fredes a l’hivern i asfixiants a l’estiu,
- equips de climatització sobredimensionats o mal ubicats,
- consums elèctrics molt per sobre del raonable per m² o per unitat produïda,
- queixes constants del personal i més rotació en determinades àrees.
Impacte en el negoci:
- augment continuat dels costos energètics,
- menor productivitat per manca de confort tèrmic,
- risc que certa maquinària o processos no treballin en condicions òptimes.
Com s’hauria d’haver fet:
- incorporar des del projecte inicial el càlcul tèrmic i energètic de la nau,
- estudiar solucions integrades (envolupant, aïllaments, climatització, ventilació, renovables),
- pensar en el cost de cicle de vida, no només en la inversió inicial,
- dissenyar un sistema escalable que permeti afegir fotovoltaica, monitorització o millores futures sense refer mitja nau.
Error 4 – No deixar espai per a l’automatització futura
Moltes empreses saben que tard o d’hora hauran d’automatitzar part del magatzem o de la manipulació interna. Tot i així, projecten la nau com si això no hagués d’arribar mai.
Símptomes típics:
- alçada lliure insuficient per instal·lar magatzems automàtics o prestatgeries d’alta densitat,
- espais sense recorreguts possibles per a AGVs o robots mòbils,
- sales tècniques inexistents per a futurs servidors, quadres, comunicacions, etc.
Impacte en el negoci:
- quan arriba el moment d’automatitzar, la inversió es dispara perquè cal adaptar estructura i espais,
- en alguns casos, automatitzar esdevé directament inviable a l’edifici actual,
- l’empresa perd avantatge competitiu davant competidors que sí que han preparat el terreny.
Com s’hauria d’haver fet:
- plantejar diferents escenaris d’automatització futura des de la fase de concepció,
- preveure alçades, llums estructurals i espais tècnics compatibles amb magatzems automàtics i sistemes robotitzats,
- dissenyar recorreguts nets i segurs que puguin ser utilitzats per AGVs en el futur, encara que avui tot sigui 100 % manual.
Error 5 – Subestimar la normativa, les llicències i la seguretat
Quan la normativa i les llicències es deixen per al final, les sorpreses solen ser cares i lentes.
Símptomes típics:
- canvis d’última hora en sectors d’incendi, sortides d’emergència o compartimentació,
- requisits addicionals de protecció contra incendis o evacuació que obliguen a modificar obra ja executada,
- retards en l’obtenció de llicències que paralitzen la posada en marxa.
Impacte en el negoci:
- sobrecostos d’obra no previstos,
- inici d’activitat endarrerit, amb impacte directe en la facturació,
- risc legal i de responsabilitat en cas d’accident o inspecció.
Com s’hauria d’haver fet:
- integrar enginyeria, arquitectura i normativa des de l’inici del projecte,
- realitzar una anàlisi prèvia clara de la normativa aplicable segons l’activitat present i futura,
- coordinar des del principi la solució tècnica amb l’administració per evitar sorpreses,
- projectar pensant també en possibles canvis d’activitat o increments de capacitat.
El veritable cost no és construir, és reconstruir
La majoria d’aquests errors no són fruit de la mala fe, sinó de veure la nau només com un contenidor i no com el cor operatiu del negoci. El veritable cost no és posar una biga més o un metre més d’alçada: és haver d’aturar, refer i adaptar una nau que ja està en ple funcionament.
Per això, a l’hora de projectar o reformar una nau industrial, val la pena fer-se algunes preguntes incòmodes:
- aquesta nau continua tenint sentit si duplico la facturació en 5 anys,
- puc automatitzar o robotitzar part del meu flux sense enderrocar mitja planta,
- els meus costos energètics estan sota control… o són una bomba de rellotgeria,
- compleixo normativa avui, però què passa si canvia el mix de producte o el volum d’emmagatzematge.
Aprendre dels errors dels altres és molt més barat
Cada error que hem descrit l’hem vist més d’una vegada en empreses sòlides, amb bons productes i bons equips. La diferència entre qui pateix i qui avança és en el criteri amb què es prenen les decisions d’infraestructura.
Si estàs en un moment de:
- nou projecte de nau,
- ampliació de magatzem,
- reordenació de processos i fluxos,
- o plantejament d’un futur magatzem automàtic,
Val la pena revisar el projecte amb ulls logístics, energètics i normatius abans de col·locar el primer pilar.
EGEIN – Building present, transforming future
